26 nov 2009

Avortament provocat: un dret per construir

0 Comentario
DIARIO AVUI. CATALUÑA – 26/11/09
ANÀLISI
/ Santiago Barambio / Ginecòleg. President de l’Associació Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAI)
La llei de l’avortament proposada pel govern central permetrà que gairebé 100.000 dones evitin la dissecció de la seva intimitat: explicar que no poden tenir més fills, que la salut o mort del seu company va canviar la seva vida, que la seva edat primerenca no els permet, alhora, créixer i tenir cura d’un nen o nena, que hi ha malformacions… No hauran d’explicar que aquestes i d’altres raons posen en risc la seva salut, física o psíquica, determinant la seva vida i el seu futur.
La possibilitat d’avortar sense tuteles, abans de la setmana 14 de gestació, és un dels èxits d’aquesta llei. No obstant això, passat aquest termini, com passa a altres països amb lleis semblants, pot esdevenir una quimera per a unes 9.000 dones. Dones que uneixen a la difícil situació d’avortar circumstàncies personals que les fan més vulnerables: adolescents que neguen el seu embaràs, por d’explicar-ho als pares, desconeixement de l’idioma i/o dels circuits de salut, dones que van desitjar l’embaràs i que una greu malformació diagnosticada tard el va convertir en malson, circumstàncies que fan creuar fronteres.

 

Amb el propòsit de donar una sortida a aquestes situacions, la llei permet avortar fins a la setmana 22, si existeix una patologia fetal greu o la salut de la mare està en perill. No obstant, el fet que s’exigeixi la certificació de dos professionals, quan fins ara per salut només era necessari un, dificulta un procés complex i dolorós per a la dona.

 

Així mateix, que un comitè científic certifiqui l’existència de patologia greu fetal després de la setmana 22, pot ser una solució, sempre que es garanteixi un dictamen basat en criteris científics i ètics, i no morals.

 

La llei intenta proporcionar més seguretat jurídica a dones i professionals acabant amb l’ambigüitat; malgrat això, després de la catorzena setmana, pot convertir-se en una trampa. El reglament ha de definir el significat d’algunes paraules del text legal, com gestació, així com concretar l’accessibilitat territorial i econòmica, perquè en cas de no establir-se un model que garanteixi la prestació a tot l’Estat, mantindrem el periple mèdic i vital intolerable a què ara es veuen exposades les dones.

 

Els professionals de les clíniques acreditades que avui fan el 98% dels avortaments recordem que és imprescindible generalitzar els nivells de qualitat que s’han procurat. L’avortament provocat requereix especialització (absent avui en dia en la formació docent universitària) i, en conseqüència, considerem un desaprofitament social aquesta experiència de més de vint anys, per la qual cosa proposem la concertació pública amb els centres, aprofitant també les seves possibilitats docents.

 

Aquestes i altres dificultats les evitaria una llei progressista, basada en un termini únic de 24 setmanes (viabilitat fetal) de lliure decisió que ens hauria acostat a models que no generen èxode abortiu. Lleis basades en paràmetres científics i alhora compatibles amb el reconeixement de la maduresa, autonomia i llibertat de les dones.

 

 

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 28. Dijous, 26 de novembre del 2009

 

Paraules clau: AvortamentLleiSalut

Entradas relacionadas

[top]